1931 Foto JM Lladó
1974 Foto Josep Gri
2018 Foto Tere Gri

Carles Lladó i Badia.

Igualada, Anoia, 1931. Doctor arquitecte i diplomat urbanista. Ei, soc jo! I mentre he estat, o vaig ser, aquí, la meva professió sempre ha anat, o va anar, compaginada amb l'afició al disseny i a l'escultura, així com amb la pràctica i la promoció de l'esport. He escrit llibres sobre esport, viatges i sobre l'ànsia de la llibertat nacional de Catalunya els quals són l'objecte bàsic de tot el que queda aquí exposat. Tot i haver actuat sempre com a franctirador, mai no m'ha faltat el suport i la col·laboració del meu entorn i molt especialment de la meva esposa, Tere Gri, sobre tot en els temes de l'orientació esportiva i de viatges per arreu del món. Com a ferm defensor del reconeixement internacional de l'esport català, el 1986 vaig ser membre fundador de l'ADOC, l'Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya, entitat que reclamava el reconeixement del nostre Comitè Olímpic nacional de cara a la participació de Catalunya en els Jocs Olímpics de Barcelona'92. El 1988 vam crear la FCOC, Federació de Curses d'Orientació de Catalunya, amb l'objectiu que pogués ser una de les cinc federacions indispensables per poder crear el Comitè Olímpic de Catalunya. I la primera gestió realitzada va ser la sol·licitud d'ingrés a la International Orienteering Federation, IOF.  La iniciativa no va ser reeixida a causa dels estatuts de la IOF i al fet que l'orientació espanyola, que encara no tenia ni federació ni tan sols associació, havia iniciat gestions amb la internacional la mateixa setmana de la nostra sol·licitud. El 1991 vam crear el Trofeu Internacional d'Orientació Ciutat de Barcelona i, el 1995, la Copa de les Regions d'Europa. Del 1992 al 96 vaig ser membre del Consell Directiu de la UFEC. El 2000 la FCOC va instituir el Trofeu d'Orientació Carles Lladó i el 2003 em van concedir la medalla de la Generalitat de Forjador de la història esportiva de Catalunya. L'any 2002 vam crear el partit Escons Insubmisos amb la finalitat de deixar buits i sense sou els escons corresponents als ciutadans que desitjaven no tenir representació parlamentària pel fet d'estar descontents de tots els partits polítics. Als World Masters Orienteering Championships del 2012, a la vila de Bad Harzburg, Alemanya, vaig guanyar la medalla de plata de la categoria de veterans H80 en la disciplina d'esprint i als Masters del 2016, a Tallin, Estònia, vaig aconseguir la medalla de bronze. El fet singular d'aquest segon podi mundial és que va ser assolit dos anys després de patir un coma profund del que me'n vaig poder sortir sense seqüeles al cap de vuit dies.